Proves III part: Yamaha Tenere 700

Sempre m'han agradat les motos aventureres i d'estètica trail i sobretot que amb elles es pugui sortir a fer off road. Després de provar la V-Strom 1050 i l'Africa Twin, li tocava a la nova Ténéré 700.

 

L'ordre no és fruit de la casualitat. He volgut fer un recorregut de moto gairebé asfàltica en la seva totalitat, com és la Suzuki V-Strom 1050, a una moto polivalent, que és un molt bon compromís fora de l'asfalt com és l'Honda Africa Twin, finalitzant amb una moto enfocada a l'ús off road, encara que per tenir aquestes virtuts sacrifiqui alguns extres que si que tenen les seves rivals.

El meu idil·li amb les Yamaha Ténéré va començar el 2005 quan vaig adquirir una mítica Ténéré 600 del 1988. Una moto amb la que vaig somniar durant moltes hores avorrides de classe, juntament amb l'Africa twin 750. No sabia quina era la mès bonica, si la Yamaha o la Honda. La Ténéré 600 tot i portar el motor de la XT 600 tenia un molt bon cop de gas, una moto àgil, divertida i a l'hora amb qualitats aventureres, això sí, limitades pel seu mono cilíndric. 

Quan gaudia de l'Africa Twin RD07 del 1994, Yamaha, cap allà el 2008 va llançar al mercat la nova Yamaha Ténéré 660, una moto preciosa que va ser la culpable que "sacrifiqués" la moto de l'ala daurada i em passés novament al món Ténéré... 

Amb la Ténéré 660 vaig fer molts viatges i vaig tornar a gaudir de la moto, miro enrere i veig el Marroc, França, Itàlia, Àustria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Grècia i Turquia son alguns dels països per on vaig rodar amb la meva Ténéré 660.  

Però centrem-nos en la nova Ténéré 700, gràcies al concessionari Yamaha motos Trafach de Girona vaig poder gaudir d'un matí molt entretingut. Malgrat que a mi m'agradava la blanca i vermella (com ès que Yamaha no ha fet la blava i groga??) nomès estava disponible la negre, gris i groga, amb un tub Akrapovich...

Només seure a cavall de la Yamaha ja noto que les diferències entre la Suzuki V-Strom 1050, l'Africa Twin i la Yamaha, son notables. Amb les altres motos un seu i nota molt confort de marxa, a punt per fer quilòmetres. Amb la Ténéré, seiem i notem un seient còmode, però molt més dur i estret que les altres dues motos i una posició alta, molt d'enduro, ideal per  bona ruta de muntanya, desert o a la fi del món.

Té unes suspensions kayaba de 210 mm de recorregut davant (barres de 43mm) i 200 mm de recorregut el posterior, totes dues regulables. La suspensió posterior pot ser regulada remotament, fet que fa que es pugui regular fàcilment depenent de l'estat de l'asfalt o del tipus d'us que vulguem fer. 

Trobem unes llandes com l'Africa Twin, davant de 21" i 18" darrera on tindrem una ampli ventall d'ofertes de pneumàtics per escollir. També trobo un abs amb boto desconnectable per si volem fer derrapades fora de pista.

El seu motor es el mateix que el de la MT07, un bicilìndric paralel de 689 cc que ofereix una potència de 73 cavalls que soc ideals per desplaçar els 187 kg de pes en sec (204 kg en marxa). 

Si la mirem bé veiem un xassís molt robust d'acer, molt noble, intuïtiu, agradable i agraït. 

A la part esquerra trobem un detall curiós: Una barilla de ferro que està collada a la palanca del canvi per accionar la marxa... Un fet discutible pels més radicals ja que en qualsevol caiguda ens podem quedar sense poder canviar de marxa.

Un altre detall discutible ès el motor en la seva part dreta. Quan circulem i ens podem drets toquem contínuament amb la bota dreta el motor. Em vaig trobar que contínuament el meu turmell pressionava el motor com si el volgués apartar ja que feia nosa. Al final un s'acostuma però són detallets que sobten (i molesten al principi). Yamaha, conscient d'aquest fet ven una tapeta que protegeix aquesta part en cas de caiguda.

El dipòsit de la Ténéré és de 16 litres i té una forma estreta només torbada per la forma del motor. La protecció aerodinàmica està garantida gràcies a un tamany molt efectiu de la pantalla i del carenat.

El frontal es de inspiració dakariana i està format per 4 llums led psicodèliques molt efectives.

Que la moto va ser desenvolupada per antics pilots del Dakar com Stephane Peterhansel també es nota en la instrumentaciò on trobem una pantalla multi funció LCD amb molta informació (no tanta com la Suzuki o la Honda) però també efectiva. El disseny del frontal permet la instal·lació d'altres elements d'ajuda i navegació.

En definitiva, una moto amb moltes aptituds off road, sense tants detalls, però amb un preu molt més competitiu que les altres dues motos. Una molt bona candidata per a futures aventures i que està a l'alçada de la família Ténéré.