Proves II part: Honda Africa Twin CRF1100

 El mite continua

Després d'haver provat la Suzuki V-Strom 1050 XT, anem al concessionari Honda Blanmoto de Girona on tenim cita per fer una prova amb la nova Honda Africa Twin 1100. 

Eren els anys vuitanta i jo era un vailet més, enganxat a la pantalla cada vespre per veure els resums de les etapes dakarianes on máquines com les Tenere, Africa Twin, DR Big o les Elefant rodaven pels deserts infinits d'Àfrica.

Quan tenia 16 anys, tenia una DT i somniava en poder tenir una d'aquelles motos, concretament una Africa Twin, o una Super Tenere i poder fer com aquells pilots idolatrats. 

Anys més tard havia idealitzat tant la màquina d'Honda que vaig poder adquirir a preu d'or una preciosa Africa Twin del 1990 (RD04) que tenien d'ocasió a ca l'Auradell de Girona. Amb ella vaig consolidar la meva dèria per viatjar amb moto, però de seguida la bella màquina em va mostrar les seves febleses. Els 50 cv que tenia el twin de 750 eren escassos a l'hora de viatjar per Europa. Per aquest motiu, i a la vista d'un viatge al Nordkapp la vaig vendre, força desil·lusionat.

Cinc anys més tard, una altra Africa Twin, en aquest cas el model del 1994 (RD07) que estava d'ocasió a can Trafach, se'm va insinuar i com que en un racó del meu cor l'amor del passat continuava existint, vaig tornar a trencar la guardiola i vaig adquirir una altra caríssima Honda Africa Twin.

He de reconèixer que vaig ser molt feliç amb la Africa Twin RD07, amb la qual vaig anar al Marroc i vaig fer diversos viatges amb ella, però els vells defectes van tornar a aflorar. La manca de potència van fer que adquirís l'asfàltica V-Strom 650 de Suzuki, amb uns 20 cavalls més. 

Van ser moltes les estones que em vaig preguntar el motiu pel qual Honda no va fer més potent el motor 750. Amb una sisena marxa i uns quants cavalls més seria la moto perfecte.

El 2016, va ser presentada la Africa Twin CRF 1000. La resposta que molts amants de les trail estàvem esperant i aquest 2020, Honda ha fer una remodelació de la moto pujant el cubicatge als 1100cc.

Si bé la Suzuki V-Strom 1050 XT És una moto essencialment asfàltica, Honda ens ofereix una moto molt equilibrada que tan va bé en asfalt com fora d'ell. Amb una llanda de 21 davant i de 18 darrera, les cartes de presentació de l'Africa Twin son clares: Una moto capaç de moure's fora de carretera amb molta agilitat i compromís. Pel que fa a les suspensions Showa trobem recorreguts com les antigues trail off road d'abans: 230 mm al davant i 220 mm al darrera, regulables electrònicament.

Quan seiem damunt de la moto ens trobem molt còmodes. La pantalla tàctil TFT a color ofereix una quantitat d'informació que a primera vista pensem que mai ens podrem entretenir a assimilar-la. Al dipòsit trobem el logotip "Africa Twin" i llavors ens sentim com dins de la llegenda. El motor bicilíndric en paral·lel (Euro5) té un ralentí impecable i al primer cop de gas notem que estem damunt d'una Honda. Suavitat i finura é el que destaca en les primeres impressions.

Al puny esquerra podem accionar les diverses informacions del panell de control, així com també podem canviar el tipus de conducció: Urban, Tour, Gravel, Off Road i dos més a gust del propietari. Amb el tipus Tour, surto de Girona i circulo per la C-65 direcció Quart on l'Honda em demostra que és capaç de blincar-me l'esquena amb la potència que disposa el seu motor de 101 cv. 

Honda ofereix dues versions DCT, tipus automàtic o manual. En el mau cas, com que sóc un tipus convencional m'he decidit per la manual, malgrat el model automàtic sigui molt elogiat pels usuaris. Com que la moto està pensada per un ús extrem, els japonesos han fet un xassís d'acer, per aguanta l'ús off road, això si, el subxassís és d'alumini per alleugerir el conjunt.

Per autopista la moto té un comportament excel·lent, té potència de sobres en tota la gama de revolucions i depenent del tipus de conducció podria dir que fins hi tot és nerviosa, amb un motor que demana més i més.

Honda ofereix també una versió "Adventure Sports" amb un dipòsit de més de 24 litres que fa que l'autonomia de la màquina sigui de més de 500 quilòmetres. 

Quan provem la màquina per camins trobem els 238 quilograms de pes, però després dels primers minuts d'adaptació, ens trobem gaudint com nens petits d'una conducció d'allò més divertida.

En definitiva. una gran moto amb moltes virtuts i pocs defectes, una màquina ideal si es vol polivalència. Amb aquesta moto tant podràs anar ràpid per les autopistes europees, com posar-te per les pistes (legals) de de la geografia local, o gaudir d'un viatge d'aventures pel nord d'Àfrica, com vam somniar tants de nosaltres. 

Actualment una de les millors motos polivalents trail genuïnes del mercat.