La història de la Cala del Crit (Baix Empordà)

Entre la platja de Castell i la zona de Cap Roig, a Calella de Palafrugell hi ha una pista paral·lela al GR-92. Aquesta pista a l'hivern està oberta, però a l'estiu el trànsit es restringeix pel perill d'incendi forestal. Aquest camí és al cor de la Costa Brava, amb infinitat de cales solitàries que a l'estiu fan les delícies dels més sibarites.

Aquest lloc d'estiueig no sempre ha estat tan idíl·lic ni plàcid. Durant el segle XVI la pirateria turca va marcar una època de gran terror. En aquells temps l'Empordà va viure una lenta recuperació demogràfica i econòmica. El comerç marítim de cabotatge cada cop era més important i les poblacions costaneres eren les grans beneficiades. Els turcs van establir bases al nord d'Àfrica des d'on sortien importants expedicions corsàries que van castigar el llevant peninsular i, per tant, també la costa empordanesa. D'aquesta època són els episodis sagnants de Barba-roja amb els assalts de Cadaqués, Roses i Palamós.

Al llarg dels segles XVII i XVII van perdurar les expedicions de pirates, però aquest cop era la pirateria algeriana, també provinents del nord d'Àfrica, la que va fer estralls, però a menor escala. Els pobles costaners s'havien fortificat, armat i reforçat les seves defenses, per tant la pirateria algeriana es va fixar en llogarets, embarcacions comercials i masies aïllades, atacant de nit per robar el que trobessin i fins hi tot segrestar masovers per vendre'ls posteriorment com a esclaus.

És en aquesta època que ens trobem l'origen de la llegenda o no tan llegenda de la Cala del Crit, al terme municipal de Mont-ràs.

Una nit, un vaixell pirata va arribar a la Cala per proveir-se d'aigua a la Font Morisca. A trenc d'alba els pirates van sentir el cant d'un gall, fet que anunciava la proximitat d'una casa. En arribar-hi la van assetjar i van calar foc al paller, aquest fet i el fum va obligar als masovers a sortir de la masia. Ràpidament els malfactors es van fixar en la bellesa de la filla gran. Van segrestar la familia i la noia la van carregar com un sarró. Arribats a la cala, la vaileta no parava de cridar. El pirata Mahomet Amara, tement que els crits delatessin la seva posició, va treure el sabre i la va decapitar.

Els moros van fugir amb els altres tres captius i els van vendre com a esclaus. Anys més tard quan el pagès i la seva família van tornar del captiveri van reconstruir el mas devastat i la cala de la Font Morisca és recordada com la cala del Crit.

L'escriptor Evarist Puig va poder trobar a l'Arxiu Municipal de Palamós una inscripció reveladora al llibre de despeses de l'Ajuntament el 10 de maig del 1726 on deia:
"A dit enviarem Aloy Ponsjoan en Montràs a casa del Gay Perich per saber si era veritat que els moros sen haguessen aportat una familia y haguessen cremada la casa..."
Potser no es tan llegenda...